Maçanet de la Selva es troba situat al bell mig d'un antic llac plio-quaternari, les restes més properes del qual en són l'antic estany de Sils. Quan aquest llac es va dessecar, començaren a aparèixer els pics dels primers turons volcànics de Maçanet, on s'instal·len els primers pobladors de la zona.

Pre-història

S'han trobat restes lítiques del paleolític als turons de Rosfèlix, puig Marí, can Roura,... i pràcticament  a tots els llocs més alts del terme municipal. La majoria d'aquests jaciments, tots de superfícies, tenen cronologies referides al paleolític inferior i mitjà. El material trobat, tallat en roques locals, està format per ascles, nuclis, trinxants, choppers, chopping tool, bifacials, etc.

Cal Coix és una estació del paleolític superior, concretament de l'aurinyacià final (24.000-20.000ac), tot i que hi apareixen elements anteriors i també posteriors, del bronze inicial.
 
A l'igual que a cal Coix, en les estacions abans esmentades i en altres, hi apareixen elements d'èpoques diferents. Del paleolític superior destaca una fulla solutriana (17.000-15.000 ac). Del neolític s'han trobat peces tallades en sílex, com ganivets i puntes de sageta, i peces polides sobre roques dures, sobretot destrals de cornubianita.

Restes de l'Ibèric

Respecte a la cultura ibèrica, la instal·lació més coneguda és el poblat de Montbarbat, de 5.700 m2 de superfície i datat entre els segles IV-II ac. Aquest poblat és compartit amb el terme de Lloret de Mar. Es donà a conèixer uns anys enrere com a conseqüència de l'obertura de vials de la urbanització Montbarbat. Es protegí la zona per evitar la destrucció del poblat, el qual es començà a excavar l'any 1978. Entre les seves troballes hi apareix ceràmica gris emporitana, ceràmica àtica de vernís negre i ceràmica comú ibèrica, feta a mà i a torn. També es trobà ceràmica ibèrica al turó de cal Coix i al sector oest de Martorell hi ha restes d'un poblat amb testimonis ibèrics i romans.

Restes Romanes

De la cultura romana s'han trobat restes de teules romanes, de dolia, àmfores i ceràmica diversa, ibèrica i tardo-romana, en la neteja del castell de Torcafelló. Tanmateix, la troballa més important ha estat l'any 1991, mentre es construïen uns pisos a l'hort "d'en Bach", situat a la part nord de l'edifici de l'ajuntament, a uns 20 metres. Es pogué recuperar una petita part de l'important jaciment, que quedà totalment destruït. S'hi trobaren teules romanes, molins de gra, d'oli (trull=, peces de teler, fragments d'àmfora, vidre, metalls, terra sigil·lata, restes de fauna i monedes (la més antiga de dos segles ac).

Tot l'entorn de l'hort "d'en Bach" és un gran assentament romà. Ho confirma el fet que durant la construcció de les escoles velles, on avui hi ha l'ajuntament, hi aparegueren restes de parets i voltes que serviren com a suport als fonaments. També, durant les obres de sanejament del carrer Nou, l'any 1946, s'hi trobà una sitja de grans dimensions encara avui enterrada. Així mateix, en les obres que es fan en aquesta zona, es localitza un gruix important de farcit com, també, en les excavacions al Palau de Foixà,, portades a terme entre l'any 1994 i el 1998.

L'única referència antiga escrita de la romanització de la qual tenim constància és del segle XVII i es deu a l'escriptor Joan Gaspar Roig i Jalpí, que entre d'altres coses, diu, referent a Maçanet, que fou famosa com a vila en temps dels romans.

Edat medieval

El primer document de l'època medieval que avui es coneix i en el qual es fa referència a Maçanet de la Selva, data de l'11 d'agost de 919. Aquest document tracta de la venta de fa Emo, filla de Sisegodo, a la comtessa Garsenda, vídua de Guifred II, d'unes propietats situades a la vall de Llagostera, en el comtat de Girona: "Els límits que té Locustaria (Llagostera), amb les seves viles, vilarets i termes són pel costat d'orient als termes de Valle Arace (la vall d'Aro) o Penitese( Penedes, dins el terme municipal de Llagostera) o bé a la Mar; i de migjorn arriba fins a la Mar, o bé als termes de Caldeses (Caulers) o límits de Mazanedo (antic terme de Maçanet de la Selva), a ponent igualment als termes de Mazanedo o als límits de Calidas (Caldes de Malavella) i...".

Existeix un altre document, fins fa poc considerat el més antic, que fa referència a Maçanet de la Selva com a unitat singular i delimitada el qual dóna fe del fet que, l'any 1001, els comtes de Barcelona-Girona, Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona, van concedir al vescomte de Girona Seniofred l'alou de Lloret. Maçanet era, fins llavors, un sol territori unificat que comprenia també els termes del que són avui dia Vidreres i Lloret de Mar. El document diu: "En nom del senyor. Jo, Ramon, comte i marquès, i la meva muller Ermessenda, comtessa, som donadors envers tu Seniofred vescomte. Car és manifest que tu vas fer-me concessió a precari de l'alou que tenies al comtat de Besalú en el lloc anomenat Palou [...] I per això et donem a tu el nostre alou que tenim el comtat de Girona en el terme de Maçanet en el lloc que anomenem Lloret, que conté cases amb corts i horts, arbres fruiters i no fruiters, terres i vinyes, bosc, conreu i erm...".

L'any 1079 es consagra l'església de Sant Romà de Lloret - avui ermita de les Alegries- i es corrobora, amb la definició d'aquesta parròquia rural, que a Maçanet li havia estat segregat el territori corresponent. Per aquesta data, Vidreres devia tenir el terme senyalitzat, encara que els límits eren una mica provisionals, ja que, l'any 1385, hi havia vuit cases que eren inscrites en els dos municipis.

Títol de Vila

Des de temps immemorials la població de Maçanet de la Selva frueix del títol de vila, el qual li donà certa preponderància sobre els pobles de la rodalia. Es troba mencionat per escrit des de l'any 1395. No se sap fins avui que tal privilegi hagi estat concedit amb un document especial que ho consigni, expressament atorgat per l'autoritat sobirana, com s'ha esdevingut amb altres pobles. La categoria de vila representa un grau intermedi entre el de poble i el de ciutat i correspon a la possessió de certs privilegis o nombre d'habitants superior al d'una simple parròquia o poble.

Totes les condicions requerides per a la categoria de vila les va tenir el municipi de Maçanet almenys des de l'any 1318, en què obtingué el privilegi de mercat. Més tard,, l'any 1393, el poble assolí el privilegi de "fire". En aquest darrer document s'esmenta ja l'organització municipal en forma d'universitat i els seus administrats els anomena prohoms (probi homines).

Evolució demogràfica

Des de 919 l'evolució demogràfica ha anat patint alts i baixos, com a conseqüència principal de les pestes i epidèmies que periòdicament assolaven aquestes contrades. També per les guerres entre els comtes i reis de l'època.

La consueta de l'any 1371 parla de 146 "focs" que equivalen més o menys a 657 habitants. Un "foc" es referia a una unitat familiar de 4 o 5 persones, segons els historiadors.

L'any 1385, Maçanet tenia 123 focs (554 habitants); el 1497, 423 habitants i el 1553, 468 habitants i no es tenen més dades fins l'any 1718 en què, segons l'Enciclopèdia Catalana, tenia 327 habitants. Aquest cens, però fou fet al cap de quatre anys d'acabada la Guerra de Successió i no és gaire fiable.

L'any 1787 ja s'havia produït una important recuperació demogràfica, amb un cens de 934 habitants. El 1860 havia augmentat fins a 2671 però en el 1900 havia tornat a baixar i quedava amb 1462 habitants; 1671 a l'any 1940, 1525 a l'any 1970, i 2996 a l'any 1989. La població de Maçanet al 2004 és de 5473 habitants.

Segles XIX i XX

La gent de la vila de Maçanet fins al segle XIX i bona part del XX vivien dedicats quasi en la seva totalitat a treballar la terra. Hi havia només els artesans que exercien els oficis necessaris com: ferrers, fusters, carreters, espardenyers, sabaters, sastres, el forn de pa, alguna botiga de queviures, barbers... No hi havia indústria de cap mena i dels oficis artesanals l'únic que destacava era el d'esclopeter.

Avui en dia hi ha un gran nombre d'indústries ubicades en el nostre poble, entre els polígons de Puigtió, can Roura i el Paratge de la Creu. Algunes d'aquestes indústries tenen gran nombre de treballadors i altres, més nombroses, són tallers i petites indústries. En els últims trenta anys s'ha urbanitzat bona part del municipi amb la creació d'urbanitzacions com a segona residència.

Tanmateix els últims cinquanta anys, han comportat un formidable canvi en la vida de Maçanet de la Selva. L'any 1966 arribava el proveïment d'aigua potable a la vila, el 1969 es construïa la primera àrea urbana coneguda com "Urbanització de Martí Tomàs" actual avinguda Catalunya; el 1970 s'enderrocava l'antic porxet de la rectoria i de l'hort de l'església obrint-se la plaça cap a l'actual avinguda Sant Llorenç, mentre el mateix any s'iniciava el polígon industrial de Puigtió. El ràpid creixement de la vila portà a una racionalització del creixement urbanístic, plasmat el 1972, en el primer Pla General d'Ordenació Urbana. El mateix any s'iniciaven les urbanitzacions de segona residència Residencial Park i Montbarbat i d'altres de primera residència com Bellavista, a les que seguiren les urbanitzacions El Molí i Mas Altaba.

L'any 1975 es construïa l'A-7 (l'actual AP-7) i s'inaugurava la piscina municipal. Pocs anys més tard, el 1978, s'inaugurava el col·legi Grup Escolar Sant Jordi. Ja en plena etapa democràtica, el 1983 es col·locava la primera pedra del nou Ajuntament, mentre el 1985 s'enderrocava l'Ajuntament vell on s'hi construí l'edifici que va servir d'escola d'art i més tard de Casal dels Jubilats i s'acabaven les obres del pavelló esportiu.

Ja en la dècada de 1990 arribava a Maçanet el gas natural, s'inauguraven les obres del castell de Torcafelló, es rehabilitava la Pista Jardí i Societat Recreativa. El canvi de segle i mil·lenni comportà la inauguració de les obres del pou de glaç i l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana de Maçanet. Tot plegat mentre s'arranjaven diversos carrers, s'ampliava el dispensari i s'habilitava la capella de Sant Sebastià.