Des del sud, mirant cap al nord, Maçanet comença per una zona muntanyosa que l'abraça també per la part de ponent i el deixa escapar planúria avall, cap al nord.

Els turons que hi trobem en aquesta part sud no tenen pas gaire altura. El més important és el turó de Montbarbat (332m) que pertany a la Serralada Litoral i és de constitució granítica. A dalt d'aquest turó hi ha el terme que separa Maçanet dels municipis de Lloret i de Tordera.

El segueix els turons de puig Marí (226 m), de ca l'Oller (196 m), de Sant Jordi (181 m), de Soliva (156 m), de can Boneta (150 m), de can Figueras (130 m) i de can Roura (115 m); tots ells d'origen volcànic, originats en erupcions que daten d'uns 2 a 9 milions d'anys, amb roques dures en profunditat (basalt) i poroses en superfície (pedra fosca).

Aquests turons han passat, a partir de l'any 1992, a ser protegits pel PEIN.

El poble és situat en una part més aviat elevada. La plaça es troba a una altura de 100 metres sobre el nivell del mar i d'aquí es va escampant fins a tocar el pla que, seguint la Torderola, arriba al pla dels estanys. Aquests terrenys són al·luvials.

Els turons de Maçanet formen una barrera que atenua la influència que la mar, bastant propera, té sobre el clima. Tot i això, el clima és suau i humit, amb una mitjana anual de 14 graus. A l'hivern, però, hi fa més fred que a les poblacions veïnes de la costa.

El vent que més hi abunda és la suau brisa de marinada i de tant en tant ens arriba del nord la seca tramuntana, encara que força apaivagada.

La boira hi és freqüent

Text extret de: Maçanet de la Selva. Quaderns de la Revista de Girona. Taller d’Història. Editat per Diputació de Girona i Caixa de Girona.