Església de Sant Llorenç
Entorn del 1050 a Maçanet es va construir una parròquia amb la seva església romànica dedicada a Sant Llorenç, fet important per a la història del poble. Està situada al nucli urbà.

Des de l'exterior, a l'absis, veiem tres èpoques diferents. Al centre a baix, l'estructura primitiva de pedra en forma d'escaire simulant unes pilastres que aguantes una cornisa -on es recolzava la cornisa- i ha sota uns arcs decoratius. Anys més tard es va ampliar (cos rectangular sense la corba de l'absis) i a la dreta trobem la sagristia del s. XVII.

Per sobre la nau hi ha unes golfes, construïdes per evitar degoters i que s'utilitzaren de defensa quan l'església es convertí en fortalesa; per això trobem les espitlleres de vigilància i protecció. A la façana sud hi ha la porta d'entrada sense decoració, a l'oest, la casa rectoral.

El campanar sobresurt i s'hi pot accedir per una escala de cargol; té forma rectangular acabada amb piràmide, les cares de la qual tenen dos finestrals per col·locar-hi les campanes.

Dins l'església trobem una nau principal amb uns pilars adossats que suporten els arcs, donant varietat a les parets i a la volta.

Es pot venerar la Mare de Déu de Cabrera (imitació en alabastre de l'original del s. XIV); dins la sagristia trobem uns retaules del s. XVIII de Sant Llorenç molt ben conservats, i no ens podem perdre la pica baptismal i la creu gòtica de l'altar major.

Quan sortim hem de mirar la làpida sepulcral de Simó de Trilla (1334) amb l'escut de llur llinatge i la imatge de Sant Llorenç. Cal destacar que, des de la parròquia, es fan les benediccions de Sant Antoni, Sant Cristòfol, el dia de Rams i la processo de Divendres Sant.

Església de Martorell
Situada prop de la carretera C-35, quilòmetre 76,5 de Maçanet a Hostalrich es troba la parròquia de Martorell de la Selva, de població disseminada dins el terme de Maçanet de la Selva. L'any 1323 és esmentada l'església en una visita pastoral.

Primitivament era un apetita església d'estil romànic. L'església parroquial de Sant Pere havia estat prossessió del Monestir de Breda. El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera. Segons sembla, aquesta primitiva esglésisa romànica fou destruïda. Entre el 1830 i el 1840 hi hagué una epidèmia de còlera que va desolar aquestes comarques; llavors la gent de Martorell decidí construir una església sota el patronatge de Sant Pere. Es va dedicar un altar a la imatge de Sant Sebastià, per demanar la seva protecció contra la malaltia.

Durant la Guerra Civil, 1936-39, no fou cremada i es pogueren salvar les pintures dedicades als quatre Sants Evangelistes: Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan, amb els seus respectius símbols iconogràfics. L'any 1986 va ser restaurada i les obres van ser promogudes pel Rector Conrad Ruhí. A la part exterior, a cada costat de l'entrada de l'església, hi ha el cementiri.

Capella de Sant Sebastià
Situada al carrer del mateix nom, data del 1520 com a capella de l'hospital del poble. Segons la veu popular, arrel d'una prometença feta per la gent, fou construïda tant la capella com l'hospital per demanar la intercessió de Sant Sebastià que els guardés d'una greu epidèmia que assolava aquestes contrades.

L'any 1732 encara estava en funcionament l'hospital. L'any 1961, la imatge original de Sant Sebastià, que durant la guerra civil es salvà de la destrucció, es traslladà a l'església parroquial. La capella passà a l'Ajuntament i un cop restaurada s'utilitza per diferent finalitats.

Valldemaria
A la carretera Nacional II, direcció a Barcelona i poc abans d'arribar al límit de la província de Girona, hi ha el trencament d'una carretera que porta fins a Valldemaria. Actualment és una explotació agro-pecuària al pla que configura aquesta vall. Fou el primer monestir cistercens dels Països Catalans. A l'any 1159, Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí el dotaren. Pocs anys després de la seva fundació, al 1169, Valldemaria havia esdevingut priorat amb dependència del monestir de monges del Císter de Cadins. Com a priorat subsistí fins al 1550; a partir d'aquest any els seus béns foren adjudicats al monestir de San Daniel. El 1603 establí les terres a la família Jalpí de Tordera. Des de la segona meitat del s. XVI, Valldemaria deixà de ser monestir per esdevenir una explotació pagesa.
Amb el temps, del que fou antic monestir només en queda el cos de l'església romànica del segle XII adossada a les dependències de les monges. Actualment serveix de graner i magatzem particular.

Ca l'Orench
Casa situada al nucli urbà, a la plaça de l'església amb uns finestrals d'estil gòtic i molt ben conservats. Fou la casa pairal dels Trilla, família de cavallers. El 1329, Simó de Trilla cobrava part dels censos de l'estany dels comtes de Cabrera. Aquest té una làpida a l'interior de l'església parroquial, de l'any 1334, amb inscripció i escut. Família ben relacionada amb les comtes-reis de Barcelona i els comtes d'Empúries.

El 1432, Asbert de Trilla havia deixat un benefici de 600 lliures a l'església parroquial. Aquesta casa és habitada des de fa més de 150 anys per la família Orench, que són els botiguers més antics del poble.

Can Roura
Situada molt a prop del nucli urbà. El 1714 era coneguda amb el nom de Mas Font. Es conserva la muralla fortificada i destaquen les tres finestres gòtiques de la façana. El 1329, amb Bernat Roure, canvià el nom i se'l coneix per Can Roura, primera casa de la llista de la Doma de Guàrdies, el 1385. A dins hi havia unes dobles parets per amagar-se en temps de les guerres carlines. Estava composta d'habitacle pels amos i un altre pels masovers, però als dos estadants. Les portades de l'interior són totes de pedra picada, i en la part de dalt hi ha gravada una creu.

Can Júria
Masia de les més característiques que hi ha a Maçanet, situada al costat de l'autopista a poca distància del peatge. Per anar-hi s'ha d'agafar el camí que es troba a mà esquerra abans de creuar el pont de l'autopista. És una típica masia catalana, molt ben conservada, amb les golfes i finestrals gòtics.

En una pedra de la part alta de la portada hi ha un escut dividit en tres parts, dues de les quals, situades a la part superior, tenen dibuixades una estrella cadascuna, i a la part interior, la més grossa, hi ha un arbre frondós i al voltant hi ha una corda fent un llaç. Hi ha indicis que cap el s. XVI pertanyia a les monges de Sant Daniel. A l'any 1884 era la mestressa, Anna Quintana de Vinyals. Ferran Vila Molist ho va comprar l'any 1967. Actualment és una masia particular d'explotació agropecuària.

Can Pujol Gros
Aquesta casa de planta quadrada, feta de pedra volcànica característica de Maçanet, és situada al bell mig del veïnat de Pujol la qual li dóna el nom. La primera data que s'ha trobat és de 1504, quan el propietari era Miquel Pujol. Al 1732, la família Pujol devia els delmes de la parròquia al Vescomtat de Cabrera, per la qual cosa la casa i les terres foren subhastades. La va comprar Jaume Ruscalleda, que fou propietari fins que Rita Ruscalleda es casà amb Anton de Trincheria de Bolós, procedent d'Olot, els descendents dels quals encara avui en són els propietaris. Aquesta casa feia censos al Convent de Sant Domènec de Girona i era domini directe de l'Abad de Breda. 

Casal del Cavaller
Situat a la plaça de l'església dins el nucli urbà de Maçanet, destaquen els seus finestrals d'estil gòtic. Fa uns anys que és un restaurant.

Aquesta era en realitat el Casal del Puig, família de cavallers. El 1329 apareix Pelegrí de Puig, el primer documentat. Continua la família fins el 1500 amb Antoni de Puig, que tenia l'escut d'armes a l'altar major de l'església parroquial. Aquest llinatge arribà fins al s XVIII amb Teresa Ribes i Puig. El 1706, per herència passà a la família Maig. D'aquests, el 1736 a la família Sala fins al 1942, que passa a la família Font.

La Pista Jardí
La Pista Jardí està situada a l'avinguda Catalunya, tocant a la plaça de l'Església. Està envoltada d'arcs i jardins, oberta al públic durant tot l'any. Amb les últimes reformes, just al costat s'ha enjardinat un espai on s'hi ha construït un bar per anar-hi mentre es gaudeix d'algun espectacle. Actualment podem dir que és un gran jardí condicionat a les necessitats del poble de Maçanet. La construcció de la Pista Jardí va ésser idea del membres de la Societat Recreativa Unió Maçanetenca (creada el 1915 per tal de posar fi a rivalitats entre el jovent del poble i per crear una entitat cultural i de lleure). Tot el poble va col·laborar amb gran esperit de convivència i d'entusiasme i es va inaugurar per la Festa Major de l'any 1949.

En aquesta obra, des dels seus inicis fins avui, es pot dir que s'hi ha celebrat gairebé tots els balls, homenatges a la vellesa, festivals infantils i culturals, espectacles de teatre, de revista i cinema, classes de ball i de sardanes, casals d'estiu, combats de boxa, patinatge sobre rodes i hoquei patins. Amb la Pista jardí s'ha aconseguit acollir totes les activitats recreatives, culturals i esportives.

Pont Vell o Pont del Dimoni
Fou construït el s. XVIII per travessar la sèquia que es va fer per dessecar l'estany. El Pont Vell ha estat sempre un lloc de molt de trànsit ja que era pas obligat per anar al Molí de la Rupit i també per comunicar Maçanet amb l'Esparra i Riudarenes. A uns cent metres sèquia avall, encara hi ha les restes dels pilars de l'antic Pont Vell, el primitiu, ara tapat per plantes i espines. Segons referències històriques, possiblement hi passava la Via Romana que, procedent de Tarragona, passava per Hostalric i vorejava l'estany en direcció cap a la Gàl·lia i Roma.

Pou de glaç de Buscatell
És situat molt a prop de la carretera C-35, quilòmetre 74 de Maçanet a Hostalric. Maçanet, juntament amb Santa Coloma de Farners, són els únics pobles de la plana de la comarca de la Selva del qual es té constància de l'existència de pous de glaç. Fins fa poc temps, encara es podien localitzar tres d'aquests grans dipòsits excavats a terra: el pou de glaç de Buscatell; el de Can Villar, situat al Turó de la neu i el de Puigtió, als límits de l'estany. De tots aquests, el pou de Buscatell és l'únic que a través del temps s'ha pogut conservar. Les primeres referències històriques són del 1650, essent-ne propietari Miquel Buscatell.

Palau de Foixà
Situat a cinc minuts de la plaça de l'església. El 1207 apareix Arnau de Foixà, donzell que comprà al rei uns masos i s'emparenten per casament amb els Palau en 1239. El 1329 apareix Guillem de Foixà i el 1362 Simó de Foixà que s'emparentà amb els Trilla i adoptà aquest cognom fins l'any 1614 quan Lluís de Foixà el recupera. El llinatge dels Foixà, alternant amb els Palau, iniciat el s XII, segueix fins al s XIX, a mitjans del qual la casa fou comprada per la família Font i Vinyals, de Lloret de Mar.

Al 1943 la família Pascual comprà la propietat. La casa, d'un gran interès arquitectònic, ha estat restaurada, i des de l'any 1969 s'ha convertit en restaurant. Cal destacar que una gran part d'aquesta casa fou edificada aprofitant restes de murs de l'antiga vila romana, del segle II ac, que ocupava tot el que ara és el Palau de Foixà, l'edifici de l'ajuntament i els blocs de pisos del costat de la carretera C-35. Això s'ha demostrat en les excavacions portades a terme per diferents camps de treball des de l'any 1994 fins al 1998.

Torre de Marata
La Torre de Marata és una casa palau de fàcil accés situada al costat de la carretera de Maçanet direcció a la urbanització Residencial Park, a cinc minuts amb cotxe des del nucli urbà. Es troba en bon estat de conservació, però l'interior no es pot visitar per ésser una propietat particular. Es tracta d'una fortificació de planta quadrada envoltada per una muralla, té una torre de defensa rodona de cinc plantes amb espitlleres i petites obertures rectangulars. Aquest edifici té quatre plantes: la primera, amb finestres romàniques i gòtiques, envoltada d'espitlleres. La última gairebé va desaparèixer després de l'incendi de 1923. La porta principal és un arc de mig punt i a les plantes superiors s'hi poden veure les finestres d'arc conopial. L'actual propietari l'ha reconstruït afegint falsos merlets, però ha respectat els elements originals.

En aquesta fortifiació hi trobem una capella dedicada a Santa Anna, de nau rectangualr i amb un absis de mig punt, restaurada per la destrucció que patí el 1880 al caure-hi un llamp. El primer document que es coneix és del 1279 quan la família s'emparenta amb la noblesa; passant-ne diversos al llarg de la història (duc d'Híjar, comte d'Aranda...) fins a convertir-se en casa de pagès el s IX.

Castell de Torcafelló
A la sortida de Maçanet seguint la carretera C-35 en direcció Hostalrich, a 1km del nucli irbà i a l'esquerra s'hi troba el turó de Sant Jordi. Al cim d'aquest turó de forma volcànica hi ha les restes del Castell de Torcafelló.

La construcció d'aquest castell data pels voltants de l'any 1080 i inicialment fou anomenat Torcafelon. Però la primera notícia segura d'aquest castell és de l'any 1106, en què Guillem Ponç del llinatge dels Cabrera, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Blanes, Argimón i Cabrera. Des de l'any 1231 tenia castlans o batlles que hi residien permanentment. El topònim de Torcafelló persistí en documents de Maçanet fins a la darreria del s XV.

El 5 de maig de 1450 s'autoritza la construcció d'una capella a Sant Jordi, al Castell de Torcafelló, amb la indulgència de 40 dies als veïns de Maçanet de la Selva. A conseqüència d'una pesta es posaren en dejuni, fins i tot nens i animals.

En una visita pastoral, a l'any 1689, el visitador féu anotar que en diferents ocasions s'hi anava en processó. La darrera cita que s'ha trobat de la capella de Sant Jordi és a la visita pastoral que el bisbe Dionisi Castaño i Bermúdez va passar a la parròquia de Maçanet a l'any 1828. Al 1849, ja al final de la segona guerra carlina, s'hi va instal·lar un destacament de soldats que fortificaren la capella. 

El 1988 el Taller d'Història de Maçanet emprengué les obres de restauració que han suposat la recuperació de tot el conjunt: la capella, les muralles, el pont d'accés principal, els fossars... Actualment, s'hi ha realitzat uns camps de treball i hi ha aparegut interessants detalls de l'antic Castell de Torcafelló.

Torre de Cartellà
Situada al peu de la carretera Nacional II, té un gran interès arquitectònic. Són destacables la torre de defensa, reformada després de les destrosses que sofrí arran de la Primera Guerra Carlina, i el pati interior amb la capella de Sant Jaume que té una bonica façana renaixentista.
L'arribada del llinatge dels Cartellà a Maçanet va tenir lloc el 1159 pel casament d'Arnau Guillem de Cartellà amb Ermesenda, pubilla de la casa del Maçanet que havia rebut la torre dels vescomtes de Cabrera. D'aquest matrimoni nasqué una filla de nom Ermesenda que es va casar amb Bernat, fill segon de Pere Galceran, senyor dels Castells de Falgons de Granollers de Rocacorba, i que adoptà el llinatge de Cartellà. Després de diferents matrimonis i successions sempre dins el llinatge dels Cartellà, arribaren al 1729 en què reberen el títol de marquesos de mans de Felip V. L'any 1865 morí sense descendència, la darrera marquesa de Cartellà, Josefina de Sarriera i de Copons.
La torre de Cartellà se subhastà i fou adquirida per Josep Cabañas, hisendat de Lloret de Mar i l'afillada Júlia Soler es casà amb un altre hisendat lloretenc, Joan Manuel Albertí. Aquests en foren propietaris fins l'any 1924 que s'ho vengueren al metge barceloní Víctor Conill Montobbio.