El subsòl és graníic, però queda recobert de restes volcàniques molt alterades. Als boscos de Maçanet, sota una base autòctona de l'alzinar, s'hi ha anat introduint el roure, el suro, el pi pinyoner, el pi marítim i, recentment el pi insigne i l'eucaliptus.

Als marges de la Torderola i d'alguns torrents creixen, de manera espontània o plantats per l'home, freixes, oms, plàtans, verns, pollancres, acàcies. Al pla hi trobem plantacions de pollancres i plàtans. Al voltant de Maçanet hi ha una gran varietat de matolls: heura, romeguera, arç blanc i negre, galzeran, coscoll, ginebró, esparreguera, farigola, ginestó, ginesta, ginestell, llentiscle...

La fauna és variada: conills, llebres, senglars, guilles i esporàdicament algun esquirol, com a animals de pèl, i perdius, tudons, tórtores, becades, becadells, fredelugues, ànecs, tords, merles i gaigs com a animals de ploma.

Hi nien colònies d'estornell negre, mentre que volades de gralles busquen el seu refugi a la torre de Marata i gavines, gavians i garses s'alimenten de cucs i papus.

A la primavera, als camps es pot veure i escoltar la puput, i els boscos amaguen rossinyols i algun cucut. Els rapinyaires més freqüents són l'esparver, el falcó, el mussol i l'òliba.